Història del comerç | Eli Garriga (Calçats Obach)
Cosins germans de l’emblemàtica centenària botiga de Sombrereria Obach, Calçats Obach és un comerç de calçat d’home fet a mà.
Els orígens d’aquest singular establiment es remunten a l’època de la postguerra, quan el fundador Obach va viatjar a Xile amb la seva dona, amb la motivació que tenia un tiet amb uns magatzems molt grans allà. Van viure una temporada allà fins que va néixer la seva filla i al cap de dos anys van tornar cap a Barcelona.
Aleshores, es trobaven en l’any 1962, quan el senyor Obach va fundar la botiga de calçats, la mateixa que podem trobar encara avui en dia. Tenia una certa inclinació estilística del Milà de l’època, per tant, va decidir que volia que la botiga estigués ambientada en aquest estil tan concret.
És un comerç del barri de tota la vida que tan sols tenen producte local, ja que un dels seus objectius principals és donar suport a artesans locals, això ho tenen molt clar.
Actualment, ens trobem amb la tercera generació al capdavant del comerç que, esperen, que puguin deixar en mans de futures generacions.
Qui és Xevi Solà
Web
Xevi Solà (1969, Santa Coloma de Farners) és pintor.Solà treballa la figuració des d’una perspectiva audaç i poderosa. Els personatges que representa són únics, rars i bells, cadascun captat en un moment modest i íntim. Les seves obres, lluny de mostrar el que hi ha a primera vista, capten un sentiment, una sensació que hi és i que crea un vincle tàcit entre l’espectador i el pintor. Amb vestits colorits i cridaners, les persones retratades a les seves obres estan fetes amb traços de colors que tendeixen a crear encara més profunditat en les seves mirades i ressalten els seus posis intrigants i captivadores.
L’obra de Xevi ens recorda la bellesa de l’audàcia i la raresa, i com l’art figuratiu pot continuar sent avantguardista i d’acord amb el nostre temps. En paraules seves: “Pinto ràpidament, més que mai, per recuperar la frescor. No sempre funciona, a més, sovint espatjo imatges i començo una i altra vegada, buscant el gest, com qui practica una nova signatura i dibuixo molt. Ara, el més important per a mi és la pintura, el gest, el color; la forma, en definitiva. Estic en procés d’oblidar la part estrictament narrativa de la pintura. Aquesta evolució requereix temps i considero aquest canvi com un viatge sense retorn. Un viatge que vaig començar quan fa un parell d’exposicions vaig treure personatges dels meus quadres, deixant-hi només paisatges. Seguint la mateixa idea, recupero els personatges, però ara ja no criden, ni parlen. Ara són aquí perquè les seves formes siguin observades. A poc a poc m’allibero de la necessitat d’explicar, sense renunciar a la figuració perquè és l’instrument que em manté el seny. Tot i així, he d’admetre que l’abstracció té una influència cada cop més hipnòtica en mi. He dubtat molt, però crec que aquest reinici era necessari per recuperar l’essència de la pintura, la pintura per gaudir del material i del gest i per transmetre el gaudi”.
Xevi Solà
Mr KEMO
Oli sobre tela
92X73cm
2024
