Història del comerç | Judit Levrero i Marina Bover (Atelier de Ballerinas)
Atelier de Ballerinas va néixer el 2021, com una botiga de distribució de calçat de la marca Kokua i Planasnook. La nostra aventura va començar amb la nostra primera botiga a Barcelona, concretament al carrer Baixada de la Llibreteria, a la zona del Gòtic. I, a l’octubre del mateix any i a la mateixa zona, obrim la que seria la nostra segona botiga, al carrer Boqueria.
No va passar ni un any quan vam obrir la nostra tercera botiga a Barcelona, al carrer Petritxol.
I, com tot a la vida, cada decisió presa ens va fer avançar i aconseguir l’èxit que a poc a poc anàvem tenint amb Atelier de Ballerinas. De manera que, el 2023 vam fer el GRAN pas d’iniciar-nos fabricant els nostres propis productes. Atelier de Ballerinas deixava de ser només una botiga de distribució, per ser una marca pròpia.
Per això volem estendre la nostra marca i els nostres valors a tants punts com siguin possibles, convertint-la a la botiga de referència quant a calçat i complements de pell. El nostre camí només ha fet que començar, esperem poder seguir recorrent-lo amb tu durant molts anys més. Gràcies per confiar en Atelier de Ballerinas, gràcies per fer-nos créixer i per formar part de la nostra història.
Qui és Daniel García Andújar
Web
Daniel García Andújar exerceix el seu treball entorn de les qüestions de la democràcia i la desigualtat a la societat de la informació. Mitjançant la ironia, qüestiona com l’ús de les noves tecnologies ens afecta i transformen en la nostra experiència quotidiana i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva transparència aparent.
Els seus treballs per a la xarxa, vídeos o instal·lacions evidencien que cal establir criteris que permetin seleccionar, ordenar i interpretar aquestes dades i buscar allò que s’ha ocultat entre línies i deixat als marges.
A les seves obres, remet constantment a aquelles persones excloses i marginades per les condicions sociopolítiques, Andújar no tracta mai de parlar en nom dels altres sinó que qüestiona les eines, els espais i els formats d’articulació en si mateixos, així com els mecanismes d’inclusió i exclusió.
El treball artístic d’Andújar es caracteritza per aquest moviment constant entre l’espai públic i el . Encara que mai no els aborda separats l’un de l’altre i els sotmet a una reflexió crítica en relació amb les seves promeses –democràcia, llibertat, igualtat, etcètera.
Daniel G. Andújar
L’Assiette des ballarines
Vídeo AI, documentación
9:16; 1′
2025
Característiques tècniques- Informació complementaria de l’obra:
L’Assiette des ballarines
En aquest projecte no m’interessa tant comprovar l’autenticitat d’un objecte, sinó activar les tensions entre mite i història, entre arxiu i desig. La peça —un plat fictici atribuït a Picasso, recuperat a través d’imatges generades per intel·ligència artificial— funciona com un mirall crític de com construïm el relat cultural. En situar el vídeo en una botiga del centre comercial de Barcelona, m’infiltre en el cor del consum, on el mite de Bardot i Picasso circula com a mercaderia i llegenda. El meu rol com a artista és precisament operar en aquest encreuament: produir ficcions que interroguin l’arxiu i revelar la fragilitat del que donem per cert.
L’Assiette des ballerines
L’any 1956, durant el Festival de Cannes, la jove actriu Brigitte Bardot va visitar el taller de Pablo Picasso a Vallauris. Aquella trobada, àmpliament registrada per la premsa internacional, va reunir dues de les grans icones culturals del segle XX.
La llegenda explica que, fascinat per les ballarines vermelles que Bardot lluïa —el cèlebre model Cendrillon dissenyat per Rose Repetto a petició de l’actriu—, Picasso va agafar un plat de ceràmica i, en un gest espontani, les va immortalitzar amb uns traços vermells. Naixia així l’enigmàtic “L’Assiette des ballerines”, una peça íntima que va desaparèixer poc després i l’existència de la qual es va mantenir envoltada de rumors durant dècades.
Avui, gairebé setanta anys més tard, el plat reapareix i es presenta al públic per primera vegada. Més enllà de la discussió sobre la seva autenticitat, l’obra s’erigeix com a testimoni de la cruïlla entre art, moda i mite, condensant en un objecte quotidià la força de dues figures irrepetibles.