Història del comerç
La història de Marcs Petritxol està estretament lligada al carrer Petritxol. En Jordi és, gairebé literalment, fill d’aquest particular carrer. La mare treballà durant anys de secretària de direcció a la Sala Parés. El pare, als catorze anys començà com a aprenent en alguns dels comerços del carrer Petritxol. No és d’estranyar que fos precisament aquí on es van conèixer i enamorar. El pare, Eduard Batlle Mongay, acabà convertint-se en una figura rigorosa i respectada dins el món del galerisme català, amb una experiència de més de cinquanta anys a la Sala Parés.
Amb aquests antecedents, la dedicació d’en Jordi ve tant de família com per vocació personal. Va ser fa trenta anys, l’any 1991, quan es van establir definitivament pel seu compte. Des dels anys setanta, van fixar, primer la segona residència i després la vivenda a Sant Cugat, on hi resideixen actualment. Allà hi van obrir el negoci amb què sempre havien somiat i que l’any 98 va prendre forma definitivament de galeria d’art, “un espai plantejat per passar-nos-ho bé, que no només hi hagués la pressió del negoci”. Van animar-se a posar en comú l’experiència professional adquirida en diferents activitats: recerca, restauració, edició d’obra gràfica, disseny gràfic, emmarcament i galerisme pròpiament dit. Aquell any iniciaren un cicle d’exposicions que s’allarga fins al dia d’avui. Actualment, treballen amb una trentena d’artistes que segueixen una línia bàsicament figurativa, sense oblidar els corrents actuals i més fresques: els germans Moscardó, Eduard Arranz-Bravo, Serra de Rivera, Leticia Feduchi o Sok Kan Lai.
Qui és Didier Lourenço?
Web
Els seus orígens com a artista es troben a l’estudi de litografia del seu pare, Fulvio, on va començar a treballar com a artista a una edat primerenca. Allà va aprendre tot sobre la litografia i va començar a desenvolupar les seves primeres pintures a l’oli, alhora que entrava en contacte amb alguns dels principals artistes catalans de finals dels 80 i principis dels 90 com Josep Maria Subirachs, Francesc Artigau Josep Pla-Narbona, Javier Montesol, Josep Guinovart, Jordi Alumà, Rafael Bartolozzi Lozano [ca], Perico Pastor i Bodmer [ca], Simo Buson, Montserrat Gudiol, Javier Mariscal, o Joan Pere Viladecans. Amb aquestes influències, Lourenço, artista autodidacte, va començar a definir el seu estil creatiu i molt personal.
Didier Lourenço
FACE
2017
oli sobre tela
200 x 200 cm (quadríptic)