Història del comerç | Ferran Jornet (Casa Jornet)
Passejant pels estrets carrers plens d’història del Barri Gòtic de Barcelona, al carrer de la Palla Núm. 10 ens trobem amb una botiga centenària, una botiga plena d’història que val la pena conèixer. Ni més ni menys que la botiga CASA JORNET. És una botiga que aporta una infinitat de solucions, ja que es pot trobar des d’un petit moble per embellir un racó de la llar fins a un concepte de decoració que doni personalitat pròpia a cadascun dels seus ambients. I no només això, pots conèixer la història d’un dels establiments més emblemàtics de la zona.
Casa Jornet fa fundar-se l’any 1901, ara ja fa 123 anys, per Miquel Jornet Estivill, com a taller d’ebenisteria i fusteria especialitzat en mobles auxiliars, prestatgeries, etegers, pedestals, pupitres i especialment capelles. Actualment, ens trobem amb Ferran Jornet, descendent que conforma la quarta generació de la família com a botiguers.
La botiga és l’antic espai del convent de l’església de Sant Felip Neri; encara es conserva tota l’estructura de la planta baixa que era l’antic menjador, les escales, el primer pis i el pou. Inicialment, es dedicaven a fer art religiós, però arribada la Guerra Civil van centrar-se únicament a la construcció de mobles. L’any 1936, durant la guerra civil, Miquel Jornet Estivill fou afusellat per ajudar a escapar als capellans de l’església de St Felip Neri. Van ser anys molt difícils, tant per l’empresa com per la família.
Amb la següent generació, l’empresa es va especialitzar en mobles auxiliars i d’encàrrec sempre mantenint la seva principal característica, acabar els mobles amb el color que ha volgut el client.
Un fet anecdòtic és que Antoni Gaudí anava a misa a l’església de Sant Felip Neri i quan passava per allà, parava a la botiga per resar-li al Sant Josep, ja que els patronats foren els primers en pagar la construcció de la Sagrada Família. Gaudí entrava a la botiga a prendre’s un cafè i a observar què feien els treballadors. Una altra anècdota a destacar, és que quan es van cremar totes les esglésies dels voltants, com la del Pi, es van amagar molts dels tresors a Casa Jornet. Així doncs, és una botiga amb molt valor històric.
Qui és Isabel Servera
Web
Isabel Servera (Mallorca 1986) és una artista visual mallorquina resident a Barcelona. La seva pràctica artística se centra en la pintura i processos manuals de repetició, acumulació i rutines. Utilitza diferents recursos proposant un diàleg entre pintura, art i artesania.
Seguint una pauta ordenada de moviments va generant patrons, establint així una relació amb les línies del paper similar a la que té el varejador amb la seva obra tèxtil. El treball manual té un gran impuls i està establint comparacions amb els processos artístics. En aquest cas, el resultat final de les seves obres recorda el tapís, en què la trama i l’ordit es van entrellaçant, sent elles mateixes la imatge i la composició finals.
En paraules seves: “El meu treball se centra en accions mecàniques que impliquen repetició, acumulació i rutines portades a l’extrem. M’interessa executar tasques específiques, ser màquina, produir, buscar el despropòsit de fer. Per a què serveix l’art? Quina és la seva funció? Aquestes preguntes sempre em porten al inútil, a l’absurd.
El treball manual està tenint un gran impuls i està establint comparacions amb els processos artístics. En aquest cas, el resultat final de les meves obres ens recorda el tapís, en el qual la trama i l’ordit s’acaben entrellaçant, sent ells mateixos la imatge i la composició finals. Utilitzo diferents tècniques, processos de producció i recursos, presentant un diàleg entre l’artesania, l’art i la pintura.”
Isabel Servera
WD6
Tapís de cotó
29,7 x 21 cm
2024
