Història del comerç | Joaquim Conesa (Conesa Papereria)
Hi ha qui entra per ensenyar als seus fills la particular papereria on van comprar les targetes de boda. I és que per a molts, els bons records estan estretament vinculats amb Conesa: els batejos i les comunions, el casament, les noces de plata i les d’or… Una papereria molt especial, la papereria de les coses maques, on trobareu una infinitat de postals estampades, bolígrafs de tots els colors, adhesius per a grans i petits, llibretes bufones… Una papereria per passejar i perdre’s.
Negoci iniciat fa tres generacions com a distribuïdora de llibres. El 1959, el local es quedà petit, i fou el fill qui agafà el relleu i decidí reconvertir-lo, juntament amb la seva dona, en una botiga d’estampes de sants i rosaris. A poc a poc, començaren també a fer impressions de targetes de visita amb màquines molt manuals i artesanals. Hem d’imaginar un carrer Petritxol encara no comercial, asfaltat i amb voreres perquè hi passessin els cotxes. La botiga era més petita del que és ara, amb una secció de màquines que n’ocupava una bona part.
La seva especialitat és el paper i van ser també de les primeres papereries a tenir llibretes i bolis “de fantasia” que anaven més enllà del material d’oficina clàssic. Són també una impremta d’esdeveniments totalment personalitzada. Poden dissenyar i imprimir al teu gust cartes, targetes, etiquetes, flyers, fulletons, catàlegs, sobres, calendaris, factures, receptes, postals, pòsters… Hi trobaràs taules per mirar tranquil·lament els catàlegs i fer la comanda. Aneu-hi aviat perquè alguns dissabtes s’hi formen cues.
Si ets amant de l’scrapbooking –que per a qui ho desconegui són llibres de records totalment artesanals i fets a mà, un objecte sofisticat d’origen nord-americà on s’hi recullen fotografies, bitllets d’avió, entrades de teatre i tota mena de souvenir–, entraràs en un veritable paradís . A les seves lleixes hi descobrireu una extensíssima selecció de fulls decorats, troquels, estampacions, cintes, lletres… Un hobby perfecte per relaxar-se, tot dilatant el temps i contrarestant la voràgine digital en què vivim immersos.
Qui és Jaime Serra
Sempre vaig voler dedicar-me a la poesia com a oposició a la burocràcia, perquè a la vida o et dediques a la poesia oa la burocràcia i, per a mi, la burocràcia és la mort. Però és un patir. I és a partir d?aquesta idea quan arribo al periodisme. Jo en aquell moment feia il·lustracions per a agències de publicitat i per a premsa, aleshores encara no hi havia Internet i havies d’anar a cada lloc amb els dibuixos. En una d’aquestes trobades, el 1986, en un diari em van preguntar si no coneixia ningú que pogués fer infografies. Jo no tenia ni idea de què és el que buscaven, però ells tampoc. La infografia s’estava començant a construir en aquell moment. A finals dels vuitanta havien sortit els Macs i USA Today acabava de treure el seu diari, que va ser un punt d’inflexió al camp de les infografies.
Allà a la redacció vaig veure un Mac i vaig dir que jo era la persona que necessitaven, potser perquè no hi havia ningú més, em van donar la feina. Aquí és on vaig descobrir el periodisme, que anava molt amb la meva manera de ser: al matí comences una cosa ia la nit ja està acabada. I així em vaig trobar amb els inicis d’un ofici que no existia: la infografia. Participar a construir un vehicle de comunicació em semblava fantàstic, allà podia abocar els meus interessos. Com que encara no hi havia gaires professionals, aviat vaig ser el redactor en cap d’El Periódico. D’allà vaig anar a Argentina i vaig seguir la meva vida professional.
La meva singularitat dins aquesta professió és que m’interessava l’art, o formes i conceptes que tenien més a veure amb les arts. Fins que arriba un moment en què el desbordo. Per això fa uns quatre anys deixo La Vanguardia i deixo el periodisme. Encara utilitzo la infografia però des de l’art contemporani. El que he fet amb la infografia és posar el subjecte al davant. La infografia és en principi una mica asèptic que explica una realitat objectivable i jo vaig prendre el camí contrari, posant-me com a autor i explicant històries en primera persona. Sóc jo qui decideixo els temes i el que represento, sempre és informació que pertany a la meva vida íntima. Jo sóc un individu més i tothom es pot veure reflectit.
Avui dia, la infografia, anomenada ara “disseny de la informació” està al seu moment daurat, la visualització de dades, el Big Data és el futur. Un dels problemes que tenen ara les grans empreses que recol·lecten dades és que en tenen tantes que no poden visualitzar-les. I aquí la infografia és clau.
Jaime Serra
Barcelona skyline
Llapis sobre paper mil·limetrat. Collage
120 cm x 160 cm
2024
