Història del comerç | Bert Van Zetten (Villa del Arte)
Bert van Zetten, Marcel i Jutta Huisman van fundar Villa del Arte Galleries a Barcelona l’any 1999. El seu compromís i passió per l’art combinats, juntament amb un enfocament únic i la voluntat d’exposar emergents al costat d’artistes consolidats, han contribuït a un a excepcional i en constant canvi col·lecció de pintura, fotografia, escultura… Villa del Arte representa més de 40 artistes nacionals i internacionals exposats entre quatre galeries emblemàtiques de Barcelona i Amsterdam. A més d’organitzar exposicions individuals i col·lectives, Villa del Arte també col·labora amb altres institucions culturals i museus, i participa regularment en fires internacionals d’art de renom.
Qui és Montse Valdés
La meva inquietud artística ve des de molt petita, llavors ja dibuixava homes i, sobretot, dones. Sempre he buscat aprofundir en l’ànima i la bellesa de l’ésser humà, trets molt estètics i alineats, amb molta simetria. Alhora que dibuixo una cara vull manifestar l’equilibri, la noblesa, el benestar, la pau interior… I sempre ha sigut així, m’expresso amb aquests mitjans plàstics, però per estar parlant constantment d’allò que m’agradaria viure i veure. Vaig marxar a París als vint-i-cinc anys per estudiar Belles Arts. Als trenta vaig tornar a Barcelona i vaig començar a treballar amb galeries.
Als vint-i-un anys, em vaig adonar que em dedicaria a l’art, va ser com una revelació. En aquell moment estava buscant que fer. Jo pensava que seria el teatre, però em vaig adonar que ser actriu no era el que volia, hi havia massa gent. Va ser una decepció, però poc després vaig conèixer un escultor. En veure el que ell feia vaig adonar-me que hi havia certa relació amb el que jo feia, amb la diferència de què ell era professional i jo amateur. Al visitar el seu taller vaig descobrir que també podia viure dels meus dibuixos, que ho podia convertir en la meva professió. Al cap de pocs mesos, ja estava venent les meves obres a la plaça del Pi durant els caps de setmana. En aquests inicis vaig viure molt dels retrats que feia a la costa catalana als estius, eren retrats de 20.000 pessetes, que era bastant per l’època, i m’hi estava uns noranta minuts. Van ser quinze anys o més. Als hiverns, em dedico a la meva obra durant dotze hores al dia, recerco i treballo amb model.
El meu mitjà ha estat sempre la pintura. En un inici vaig sentir molta inquietud tècnica, conèixer molt bé la pintura a l’oli, el dibuix, l’anatomia i la mirada. Un cop vaig assolir la tècnica m’he anat recreant en aquest exposar. Els meus dies estan plens d’aquesta recerca de la noblesa de l’ésser humà.
Montse Valdés
El silenci interior, sèrie
130×195 (díptic)
mixta sobre tela
2022
La peça escollida, El silenci interior, està recent “parida”, de fet encara està humida. Jo vinc d’una figuració que s’ha anat desfent. Sempre parlant de l’ànima i de la bellesa interior, últimament parlo molt de la pau interior, a vegades parlo d’aquest silenci interior amb figures amb els ulls i boca tancats. Ara farà uns cinc anys que vaig començar a deixar la pintura més figurativa i realista. Les últimes obres que estic fent han anat més cap a una abstracció, al parlar de l’ànima, veus cada cop menys la figura, tot i que hi continua sent. Si t’allunyes, veus la figura, però si t’allunyes només veus taques, és pura abstracció.
Tot el que es faci amb carinyo, llibertat i recerca interna s’apropa a l’artista, i, per tant, tot comerciant o creador, sigui de joies o de pa, també. Encara que els artistes tenim el privilegi de poder treballar quan vulguem.
