Història del comerç | Eduard Sant i Caroline Sant (Sant Joieria)
Amb aquesta arriben a la tercera generació de joiers, una fita gens fàcil d’aconseguir tenint en compte els temps que corren. Són noranta anys d’experiència on, entre d’altres, destaca la seva preferència pels òpals, unes pedres que ens emmirallen com els reflexos de l’aigua. A dins, hi trobareu joies dissenyades per ells mateixos, amb pedres sempre naturals. Destaca també la meravellosa col·lecció de joies inspirades en grans mestres de l’art contemporani: Tàpies, Matisse, Rothko, Barceló…
Avui dia, podem descobrir l’estil propi dels dissenys d’Eduard i Mercè Sant Corominas, fills de Ramon Sant, que als anys 1970 agafen definitivament el relleu del negoci i en l’actualitat comparteixen la seva vocació creativa i comercial amb una tercera generació, la de Caroline i Eduard Sant Chalois. Tot va començar amb Ramon Sant Mercader, qui en un marc d’inestabilitat política, s’inicià en el món de la joieria junt amb els seus cosins Alfons i Rafel Serrahima. Es tracta d’una joieria que trencà amb l’estètica carregada de l’època i impactà per la puresa de les seves línies i per la seva sofisticaci. Actualment, s’autodefineixen com a romàntics pel repte que suposa desmarcar-se de l’estandardització que impera en el món de la joieria . Sant és la fusió entre el pes de l’experiència i l’emoció de la contínua creació, sempre des de la romàntica òptica de la fidelitat absoluta als materials nobles i als seus principis.
Qui és Jacint Todó?
Neix a Barcelona el 10 de juliol de 1951. En acabar el batxillerat decideix dedicar-se a la pintura i passa breument per l’Escola Massana i l’Escola Eina. Es considera autodidacta.
L’any 1970, va exposar per primera vegada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, on va ser sel·leccionat per al IX Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Des de llavors, ha exposar una vintena de vegades, tant en exhibicions individuals com en col·lectives. Ha fet diversos murals i també obra gràfica. L’any 1997 va entrar en contacte amb l’estudi d’arquitectura Enric Miralles i Benedetta Tagliabue amb qui col·labora en projectes d’esdificis públics i obres per la via pública. Per exemple, va col·locar en el disseny de la font del bacallà situada a la part posterior del Mercat de Santa Caterina de Barcelona i les parets amb ceràmica de les escales que baixen a l’aparcament. Una altra col·laboració important va ser el projecte d’ampliació de l’escola d’arquitectura de Venècia, on Todó va dissenyar un mural per la façana sud de l’edifici que finalment no es va construir. Va fer també una exposició amb Benedetta Tagliabue el 2021 a Roma. Va ser exposada per la Real Acadèmia d’Espanya a Roma i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, amb el títol de Capriccio Romano.
En una primera etapa, l’obra de Todó és hereva de Brossa i de Tàpies, amb una sòlida tècnica minimalista, combinant pintura i sanguina, Todó construeix escenaris i personatges propis, d’un món mític i oníric. Tanmateix, en l’exposició del 2009 a la Sala Llibertat de Barcelona, va fer un gir radical, deixant enrere una llarga etapa minimalista d’inspiració zen, per passar a una realització del tot figurativa.
Algunes de les seves obres pertanyen a col·leccions institucionals com el Fons d’art contemporani del Consell de Mallorca o el fons del Banc de Sabadell.
Jacint Todó
Avançar encalant peus nus i flonjos en terra estranya
Tècnica mixta sobre paper fet a mà
32×35 cm
2024
Fina pluja nega tot racó ignorat i amara espais en reserva
Tècnica mixta sobre paper fet a mà
36×70 cm
2024
