Història del comerç
Amb aquesta arriben a la tercera generació de joiers, una fita gens fàcil d’aconseguir tenint en compte els temps que corren. Són noranta anys d’experiència on, entre d’altres, destaca la seva preferència pels òpals, unes pedres que ens emmirallen com els reflexos de l’aigua. A dins, hi trobareu joies dissenyades per ells mateixos, amb pedres sempre naturals. Destaca també la meravellosa col·lecció de joies inspirades en grans mestres de l’art contemporani: Tàpies, Matisse, Rothko, Barceló…
Avui dia, podem descobrir l’estil propi dels dissenys d’Eduard i Mercè Sant Corominas, fills de Ramon Sant, que als anys 1970 agafen definitivament el relleu del negoci i en l’actualitat comparteixen la seva vocació creativa i comercial amb una tercera generació, la de Caroline i Eduard Sant Chalois. Tot va començar amb Ramon Sant Mercader, qui en un marc d’inestabilitat política, s’inicià en el món de la joieria junt amb els seus cosins Alfons i Rafel Serrahima. Es tracta d’una joieria que trencà amb l’estètica carregada de l’època i impactà per la puresa de les seves línies i per la seva sofisticaci. Actualment, s’autodefineixen com a romàntics pel repte que suposa desmarcar-se de l’estandardització que impera en el món de la joieria. Sant és la fusió entre el pes de l’experiència i l’emoció de la contínua creació, sempre des de la romàntica òptica de la fidelitat absoluta als materials nobles i als seus principis.
Qui és Pep Agut?
Partint de la seva doble formació a la pràctica de la pintura i la fotografia, Pep Agut enfoca molt d’hora el seu interès en els problemes de la representació, el paper de l’artista i el lloc de l’art. Entenent l’espai de l’art com l’espai públic per excel·lència més enllà de tota condició epocal o cultural particular i preocupat per la posada en circulació de les produccions artístiques i els modes de producció de sentit, Agut desenvolupa un complex i personal procés de treball permet imbricar el projecte estètic amb el seu posicionament polític Pep Agut treballa en els seus projectes desplegant la recerca sobre un ampli repertori de tècniques, mitjans i conceptes per sotmetre a estudi les idees del seu interès durant llargs períodes de temps abordant qüestions relatives a la representació o el llenguatge, l’arquitectura, per exemple.
Pep Agut
Meridiano de Madrid: sueño y mentira
2021
Guix
Conjunt. Mides variables
El títol fa referència a dos aspectes crucials. D’una banda, tenim el “meridià de Madrid”. A l’octubre del 1884 es va celebrar a Washington una conferència internacional en què es va aprovar l’establiment d’un universal meridià únic de referència, tangent amb la posició del Reial Observatori de Greenwich. La sobirania i la magnitud de l’Imperi britànic sota el regnat de Victòria d’Anglaterra imposaven aquesta elecció unànime i lògica. Tot i que Espanya va haver de votar a favor d’aquesta resolució, aquell mateix any, el cartògraf, editor i gravador José Reinoso va configurar el seu Atles Geogràfic Universal ajustat al tan exigit, però sempre frustrat meridià 0º de Madrid (3º 41′ 16” a l’oest de Greenwich, 14 minuts i 41 segons per davant d’aquell), menyspreant explícitament el consens internacional.
Aquest meridià de Madrid va ser pres també com a referència al catàleg de l’Exposició General de les Illes Filipines, inaugurada el 1887. El desastre del 1898 va fer del tot insostenible un meridià propi; no obstant això, el 1942, Espanya, per decisió de Francisco Franco, adopta finalment el fus horari del meridià de Berlín, pel qual encara es regeix avui dia.