Història del comerç | María Jesús Lorés (Xocolateria Fargas)
La història es remunta a l’any 1827, quan el primer propietari anava casa per casa venent i preparant xocolata. Es va establir al carrer del Pi a l’esquena amb Plaça Cucurulla, on va romandre la xocolateria fins a l’any 2016. Si hi passa, encara trobareu unes plaques que ens ho recordin. El nou local, uns metres més avall de l’emplaçament original, al mateix edifici neoclàssic, el Palau Castell de Pons, ha integrat la fusteria exterior i conserva part del mobiliari existent del segle XIX. La joia és l’antic molí de pedra, de qui diu que encara és el molí en actiu més antic de Catalunya.
Avui dia, Fargas continua amb una elaboració de bombones i xocolata pròpia i artesanal. Aquí encara es pot veure (i olorar) l’elaboració de la tradicional xocolata a la Pedra, una recepta que ha passat de generació en generació mantenint-se fidel a l’original. Actualment, es fan una cinquantena de varietats de bombones i altres delícies de xocolata. Les tòfones, els bombons, els torrons de Nadal i les mones de Pasqua s’elaboren sempre de forma artesanal a l’obrador ubicat actualment a Galeries Maldà, al mateix carrer del Pi.
Qui és Loana Flores
Graduada en disseny d’indumentària i tèxtil, llicenciada per la Universitat de Buenos Aires, com a postgrau en sociologia de disseny, i diferents màsters i programes en sostenibilitat i tecnologies aplicades a la moda (IAAC – Fablab).
El seu treball està enfocat a les noves possibilitats tèxtils, la relació com la identitat i la recerca de noves metodologies d’ensenyament que permetin comprendre millor i replantejar-se les fissures del sistema de la moda i el paper que aquesta exerceix en relació com la urgent evolució sociocultural, mediambiental i política de la societat contemporània. Loana és fundadora d’Ocloya estudio, un estudi transdisciplinar centrat en les noves possibilitats tèxtils vinculades a la tecnologia i la sostenibilitat, en un món canviant i fugaç.
Desenvolupa tèxtils tangibles i intangibles investigant diferents tècniques tèxtils ancestrals i contemporànies, biomaterials, impressió 3D i electrònica aplicada. Professora universitària i mentora, col·labora amb diverses universitats i institucions educatives d’Argentina, Mèxic i Espanya, impartint classes i tallers.
Ha realitzat residències i exhibit a diferents espais a Argentina, Espanya, Alemanya i Itàlia, com Fabra I coats, Lotto Zero, Munich International Crafts Fair, Centre cultural Kirchner.
Loana Flores
Dolç/Amarg
Closques de cacau, cera d’abelles, resina natural.
Mesures variables
2024
Històricament l’explotació massiva del cacau va trasbalsar enormement l’estructura demogràfica i social dels pobles originaris.
Actualment el 95% de la producció de cacau prové de petits productors a països del sud global, especialment d’Àfrica, als quals la carestia dels fertilitzants ha afectat de ple.
Hi ha agricultors que han abandonat les seves granges davant de la falta de rendibilitat i emigrat a les ciutats oa Europa. I, davant de l’escassa oferta, els especuladors han fet fortuna, especialment les multinacionals de l’alimentació, les grans compradores de cacau, que han aprofitat l’alça de preus per especular amb el fruit en lloc de convertir-lo en xocolata.
Aquest projecte aleshores, se centra en la creació de peces elaborades a partir de pellofes de cacau, que representen els principals països cultivadors de del fruit. Es busca explorar i visibilitzar les complexes relacions d’interdependència que hi ha en tot el procés de la transformació del cacau.
Dolç/amarg convida a un diàleg crític sobre les dinàmiques de poder que sovint caracteritzen les relacions del trinomi cultiu, processament i venda, amb pràctiques d’explotació, especulació i empobriment proposant un gir a la narrativa que emfatitza la importància de la cura mutu i la responsabilitat compartida. En representar els països productors, les peces no només celebren la riquesa cultural i agrícola del cacau, sinó que també aborden temes de justícia social i justícia mediambiental.
La proposta pretén fomentar una reflexió profunda sobre el significat de la interdependència positiva a nivell sistèmic, ressaltant com el benestar d’un està intrínsecament lligat al benestar de l’altre. En última instància, el projecte cerca inspirar un sentit de comunitat global, on la cura de l’altre es converteix en un acte de cura cap a un mateix i generi per conseqüència una autèntica prosperitat (Latour)
Les peces entre delicioses xocolates i bombons conviden a la valoració del que és petit: els petits cultivadors i comercialitzadors locals, assaborir un bombó, imaginant les mà sàvies que conreen tant com les mans mestres de l’artesà xocolater.
