Història del comerç | Eduard Sant (Sant Joieria)
Amb aquesta arriben a la tercera generació de joiers, una fita gens fàcil d’aconseguir tenint en compte els temps que corren. Són noranta anys d’experiència on, entre d’altres, destaca la seva preferència pels òpals, unes pedres que ens emmirallen com els reflexos de l’aigua. A dins, hi trobareu joies dissenyades per ells mateixos, amb pedres sempre naturals. Destaca també la meravellosa col·lecció de joies inspirades en grans mestres de l’art contemporani: Tàpies, Matisse, Rothko, Barceló…
Avui dia, podem descobrir l’estil propi dels dissenys d’Eduard i Mercè Sant Corominas, fills de Ramon Sant, que als anys 1970 agafen definitivament el relleu del negoci i en l’actualitat comparteixen la seva vocació creativa i comercial amb una tercera generació, la de Caroline i Eduard Sant Chalois. Tot va començar amb Ramon Sant Mercader, qui en un marc d’inestabilitat política, s’inicià en el món de la joieria junt amb els seus cosins Alfons i Rafel Serrahima. Es tracta d’una joieria que trencà amb l’estètica carregada de l’època i impactà per la puresa de les seves línies i per la seva sofisticaci. Actualment, s’autodefineixen com a romàntics pel repte que suposa desmarcar-se de l’estandardització que impera en el món de la joieria . Sant és la fusió entre el pes de l’experiència i l’emoció de la contínua creació, sempre des de la romàntica òptica de la fidelitat absoluta als materials nobles i als seus principis.
Qui és Lara Fluxà?
Web
Lara Fluxà ha estat seleccionada per l’Institut Ramon Llull per representar Catalunya a la Biennal de Venècia el 2022 amb l’exposició “Llim”, comissariada per Oriol Fontdevila. Ha rebut el Premi ACCA de la Crítica d’Art 2018 a millor Projecte Artístic per “VERNI”, Premi Fundació Felícia Fuster, Premi Vila de Santanyí d’Arts Visuals i Premi Ciutat d’Inca.
Té obra en les col·leccions del MACBA, FRAC Museu d’Art Contemporani de Còrsega, Es Baluard Museu (Palma), Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Ajuntament d’Inca i l’Ajuntament de Santanyí.
Fluxà ha realitzat exposicions individuals al centre Lo Pati, Amposta; a la Fundació Felícia Fuster, Barcelona; a la Capella de la Misericòrdia, Palma, o a Maneu Galeria d’Art, Palma, i ha participat en exposicions col·lectives al Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, Palma; a la galeria Hilvaria Studio’s, Tilburg, Països Baixos; a la galeria MUU Kaapeli, Hèlsinki, Finlàndia; al Casal Solleric, Palma; al Centre de Cultura de la Fundació Sa Nostra, Palma, o a l’Arts Santa Mònica, Barcelona, entre d’altres.
Lara Fluxà es pregunta sovint sobre l’acció de mesurar com a estratègia vàlida per afrontar el que, en realitat, és incert. Per això modifica i altera instruments i processos de mesurament per amplificar-ne les possibilitats i generar nous resultats. Fluxà treballa la percepció de l’invisible a partir de materials transparents com l’aigua i el vidre i d’altres de més.
Lara Fluxà
Khem
2021
Vidre bufat i oli de motor
Conjunt. Mides variables
Anomenar és també existir. Khem és un organisme que parasita l’aparador. Els vidres i les joies creen un paisatge inestable i fràgil.
