Eduard Sant i Caroline Sant (Sant Joieria)
Amb aquesta arriben a la tercera generació de joiers, una fita gens fàcil d’aconseguir tenint en compte els temps que corren. Són noranta anys d’experiència on, entre d’altres, destaca la seva preferència pels òpals, unes pedres que ens emmirallen com els reflexos de l’aigua. A dins, hi trobareu joies dissenyades per ells mateixos, amb pedres sempre naturals. Destaca també la meravellosa col·lecció de joies inspirades en grans mestres de l’art contemporani: Tàpies, Matisse, Rothko, Barceló…
Avui dia, podem descobrir l’estil propi dels dissenys d’Eduard i Mercè Sant Corominas, fills de Ramon Sant, que als anys 1970 agafen definitivament el relleu del negoci i en l’actualitat comparteixen la seva vocació creativa i comercial amb una tercera generació, la de Caroline i Eduard Sant Chalois. Tot va començar amb Ramon Sant Mercader, qui en un marc d’inestabilitat política, s’inicià en el món de la joieria junt amb els seus cosins Alfons i Rafel Serrahima. Es tracta d’una joieria que trencà amb l’estètica carregada de l’època i impactà per la puresa de les seves línies i per la seva sofisticaci. Actualment, s’autodefineixen com a romàntics pel repte que suposa desmarcar-se de l’estandardització que impera en el món de la joieria . Sant és la fusió entre el pes de l’experiència i l’emoció de la contínua creació, sempre des de la romàntica òptica de la fidelitat absoluta als materials nobles i als seus principis.
Qui és Mercedes Mangrané
Web
Mercedes Mangrané (Barcelona, 1988) és una artista visual que explora els límits de la pintura. La seva obra, de petit format, destaca per un tractament personal de la matèria i una paleta de colors suaus amb lluminositat freda. Malgrat la seva aparença abstracta, les seves pintures revelen un interès per l’arquitectura i l’espai, movent-se en una ambigua posició entre l’abstracció i la figuració. Mangrané investiga constantment com fer visible una imatge sobre un pla, jugant amb l’opacitat i la transparència, i la perdurabilitat de les imatges. Les seves obres, sovint amb títols que suggereixen fragmentació i recomposició, transmeten una sensació
de cossos que es trenquen amb la simple existència. La seva pràctica artística parteix de l’observació detallada de la vida quotidiana,
amb una aproximació antropològica i poètica. Les seves investigacions pictòriques exploren la fragilitat de les superfícies i les transformacions del cos en entorns urbans i domèstics. Mangrané ha realitzat nombroses exposicions individuals i el seu treball s’inscriu en un diàleg constant amb l’espai i la matèria.