Mari Carmen Márquez (Joieria Petritxol)
Des del primer moment que van tenir-ho clar. Volien mantenir un estil de joieria basat en l’artesania amb peces pensades per a cada client, lluny d’alguns corrents que aposten per peces de marca i/o prefabricades molt estandarditzades. Són peces singulars i específiques per a cada client en una ferma aposta per la qualitat i el disseny personalitzats i avantguardistes. Per això, darrere de cada joia hi ha una història personal plena d’emocions i sentiments que es converteix en record perenne dels moments més importants.
Treballen amb els joiers més professionals i amb una herència de tècniques tradicionals, evitant el disseny i les impressions 3D, uns oficis que estan desapareixent davant d’unes noves formes de treballar molt més industrialitzades, amb joies prefabricades amb un motlle i realitzades amb materials sintètics creats al laboratori.
Aquesta és una feina molt gratificant però exigent quant a dedicació. Doncs cada peça és única i cal dedicar-li temps i atenció. Implica també cert risc i confiança, ja que el client veu la joia un cop acabada. Tot comença amb un esbós, que es pot retocar a gust del client. Després passa per un seguit d’artesans que li donen la forma desitjada: el joier que treballa la matèria primera, el polidor que dóna els acabats, els pedrers, els clavadors i de nou pel polidor i, si cal, un gravador. Sovint, el resultat final supera amb creixes el dibuix inicial. “No em puc creure que això ho hagin fet unes mans”, va confessar entusiasmant l’últim client en veure la joia, inspirada en peces antigues. “Crear aquesta emoció no té preu”. I és que han vist tantes alegries que n’hi ha per escriure un llibre.
Qui és Jan Monclús
Web
Jan Monclús (Lleida, 1987) és un artista visual. El seu treball pretén explorar les possibilitats de la pintura figurativa, partint d’un interès en el joc referencial i una marcada inclinació cap als accidents en el procés creatiu. Aquesta convergència porta a investigar noves maneres d’entendre la pintura. Utilitzar l’error com a punt de partida implica desenvolupar tota una sèrie de gestos entre allò absurd i allò improductiu. Li interessa tot allò relacionat amb les narratives del fracàs i la figura del perdedor, així com l’ús de l’humor com a recurs a l’hora d’afrontar diferents qüestions a la pràctica artística. En els darrers anys el seu interès s’ha centrat a generar una pintura que dialogui i convisqui amb altres disciplines mantenint la seva condició plàstica.
Ha dut a terme exhibicions en duet i en solitari, com: I can see the palm trees, Sala Gòtica, Institut d’estudies Ilerdencs, Lleida, 2021. Bald before rich, Twin Gallery, Madrid, 2019. Perdre abans que res, comissariada per Pilar Boner a la Capella de Sant Roc, 2018. Let me die alone but please, film it (amb Marc Badia) comissariat per Jordi Antas a la Fundació Arranz Bravo, Barcelona, 2017. Pauls, pools, flags and sausages a la Galeria etHALL, Barcelona, 2017. Finalment, Desdecirse (amb Clara Sánchez Sala) comissariada per Carlos Copertone a la Galeria 6mas1, Madrid, 2016.
Jan Monclús
The box.
Oli sobre lli
27 x 23 cm
2017