Project Description

Història del comerç | Olga de Sandoval (Antiguitats Olga de Sandoval)

Web

Diuen que l’estoc d’un antiquari són les seves equivocacions i que un antiquari és aquell qui comença amb 1.000€ i una cadira i acaba amb 1.000 cadires i un euro. Potser per  això, l’Olga no es queda mai res del que passa per la botiga.

La història d’aquest antiquari comença fora de Barcelona, a Santes Creus. Fou la mare de l’Olga qui inicià el projecte i qui, al quedar-se vídua va decidí continuar el negoci a la ciutat comtal, en el que llavors era considerat com el barri dels antiquaris –n’hi havia uns setanta–. Al jubilar-se, als anys noranta, Olga agafà les regnes del negoci familiar.

Actualment, és un antiquari on trobem singulars peces per a tots els públics, joves i grans: des d’una tassa de 20€ fins a una exclusiva peça del segle XV. El que els hi agrada és sobretot ser propers amb el client, tant amb els més joves que s’enduen una petita peça com els grans compradors. Pel que fa els turistes, no són el públic principal, tot i que ajuden, però el client principal és eminentment local.

Com arriba un objecte? A Barcelona, el fons és inesgotable, contínuament apareix gènere nou. Sempre adquireixen de col·leccions particulars. De tot un pis, per exemple, es queden un 20% i la resta va al mercat secundari. Tot i així, senten predilecció per l’Alta Època –segles XIV, XV, XVI, XVII–, una época difícil però que Olga reconeix que li agrada molt. Parlem sobretot de vidre i ceràmica catalana.

A xarxes social, prefereixen mantenir un perfil baix, per això, si voleu saber què tenen, us haureu d’acostar fins al número 21 del carrer Banys Nous. “No m’agrada publicitar les coses perquè és bastant complicat. L’antiquariat i les xarxes són bastant divergents. A més, els clients volen les peces en primícia i si les veuen per Internet costa més que les comprin”.

D’anècdotes en tenen moltes, gairebé una per dia. L’última: ahir es van endur una figureta dels Reis Mags que en algun moment perdé el cap i algú el substituí per una pedra. I una altra: algú confós, pregunta pel preu dels candaus que tenen a la porta per tancar la botiga.

De cara al futur, la idea és continuar com fins ara perquè el mètode funciona. “No serem els més rics de la ciutat, però tampoc els més pobres, perquè ens encanta comprar, ens encanta vendre i procurem vendre cada dia”.

Olga Sandoval -Gino Rubert

Qui és Gino Rubert?

Web

Sóc un artista que comença a entrar ja a una zona d’artista gran, de mitja carrera una mica gran que per fortuna ha aconseguit anar sobrevivint de la seva pintura, que és una cosa rara. Em sento molt afortunat. Sempre he intentat que sigui una feina que agradi, que entri pels ulls i que tothom entengui, que sigui accessible i que sigui bonica, coses que a vegades els artistes no tenim en compte, a vegades fem una feina que sembla només per a les institucions o per a que interessi a certs comissaris o directors de museus. Jo, a diferència d’altres artistes, he viscut sempre del col·leccionisme i no de les institucions, el qual a Barcelona és poc usual. Ha sigut en part gràcies a la relació amb col·leccionistes particulars que fa anys que em segueixen i m’han anat comprant, d’aquí o internacionals.

Olga Sandoval -Gino Rubert

Come into my World

Mixta sobre tela i il·luminació LED
81cm x 60 cm
2021

Ara estic provant els quadres de llum, que és una cosa que em diverteix molt i que ha tingut molt èxit. La pintura presentada és l’última acabada. Per temàtica, em sembla que en un antiquari és perfecte, és una imatge atemporal, és una noia entre una cortina. És un nu, que té alguna cosa de clàssic. Cromàticament i formalment és molt austera, però té aquest plus de la tecnologia que fa que la imatge aparegui i desaparegui, que la fa molt atractiva.

En el retrobament entre artistes i comerciants hi ha certa dimensió utòpica, perquè són dues natures diferents, dues formes de viure la vida diferents, i en un sentit és utòpic l’enteniment real. Penso en la relació amb el meu germà, que és funcionari, som tan diferents, no ja perquè sigui més o menys creatiu que ell, per una elecció personal i per unes circumstàncies que ho han permès i perquè ho he escollit un tipus de vida molt diferent.

En un sentit, si que el punt de retrobament té molt a veure en que el petit comerciant ha estat qui ha generat el col·leccionisme, és el que ha cuidat i ha permès que es mostri la obra d’aquests artistes d’una o altra forma, ja siguin pintures o ceràmiques. En aquest sentit si que hi ha un retrobament natural que és bonic i que a Barcelona, sobre tot al Casc Antic, la Barcelona Comtal, segueix molt present.

Gino Rubert