Project Description

Història del comerç | M. Jesús Lorés (Fargas Xocolateria)

Web

La història es remunta a l’any 1827, quan el primer propietari anava casa per casa venent i preparant la xocolata. Es va establir al carrer del Pi a la cantonada amb Plaça Cucurulla, on va romandre la xocolateria fins a l’any 2016. Si passeu per allà, encara hi trobareu unes plaques que ens ho recorden. El nou local, uns metres més avall de l’emplaçament original, al mateix edifici neoclàssic, el Palau Castell de Pons, ha integrat la fusteria exterior i conserva part del mobiliari existent del segle XIX. La joia és l’antic molí de pedra, de qui diuen que és el molí encara en actiu més antic de Catalunya.  

Avui en dia, Fargas continua amb una elaboració de bombons i xocolata pròpia i artesanal. Aquí encara podeu veure (i olorar) l’elaboració de la tradicional “xocolata a la Pedra”, una recepta que ha passat de generació en generació mantenint-se fidel a l’original. Actualment, s’hi  fan una cinquantena de varietats de bombons i altres delícies de xocolata. Les trufes, els bombons, els torrons de Nadal i les mones de Pasqua s’elaboren sempre de manera artesanal a l’obrador ubicat actualment a Galeries Maldà, al mateix carrer del Pi.

Una tradició que recorden els assidus és la “torna”, una propina en forma de bombó, llengua de gat o trufa que s’enduen els qui compren per a assaborir de camí a casa. Un dolç últim pas que ben segur t’hi fa tornar.

Sant Joieria – Lara Fluxà

Qui és Joan Fontcuberta

Web

Joan Fontcuberta és un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional. Exerceix també com a teòric de la imatge fotogràfica i com a editor fotogràfic, i ha impulsat la fotografia contemporània a través de nombrosos esdeveniments, jornades i exposicions.

Des de la darreria dels anys vuitanta, Fontcuberta ha exposat regularment als centres d’art més prestigiosos, com el Folkwang Museum d’Essen (1987), el MoMA de Nova York (1989), l’IVAM de València (1992), el Musée Redpath de Montreal al Canadà (1999), The Salvador Dalí Museum de Sant Petersburg a Florida (2003), la Fundació Miró de Palma de Mallorca (2007), l’Australian Center of Photography de Sidney (2007), el Fotografiemuseum d’Amsterdam (2010) i la Fotografins Hus d’Estocolm (2013).

D’entre els múltiples premis rebuts, destaca el prestigiós Premi Internacional de Fotografia Hasselblad l’any 2013. La seva obra es troba en col·leccions destacades com el MoMA de Nova York, el Metropolitan Museum of Art de Nova York, The Art Institute de Chicago, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Centre Pompidou de París, el FNAC de París i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.

Tant els seus treballs teòrics com fotogràfics qüestionen la veritat que se li suposa a les imatges fotogràfiques. La seva producció artística, multifacètica, gira entorn de la versemblança de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. Li interessa la funció social de la fotografia, l’ús públic de la imatge i la intoxicació de la informació.

Sant Joieria – Lara Fluxà

Joan Fontcuberta

Trauma #2804
2016
Impressió sobre Duratrans en caixa de llum led’s
40 x 60 cm

En la línia de projectes anteriors (com Blow Up Blow Up, 2009 i Gastrópoda, 2013), basats en la indagació semiòtica de la imatge fotogràfica, el nou treball de Joan Fontcuberta parteix de la hipòtesi que les imatges experimenten un metabolisme orgànic: neixen, creixen, es reprodueixen i moren per reiniciar el cicle de la vida. Per aquest motiu, Fontcuberta s’interessa pels arxius, ja que aquests contenen imatges malaltes, agòniques, imatges que, com a conseqüència de la biologia transformadora del temps i de la química, pateixen algun tipus de trastorn que pertorba la seva funció documental i les inhabilita per seguir “vivint” a l’arxiu. Són les mateixes imatges, ja siguin produïdes per ell mateix o furgades en col·leccions fotogràfiques, les que estan sotmeses a un estat de trauma. Un trauma que, segons Fontcuberta, “ens aboca a l’elegia pel que queda de la materialitat de la fotografia química, una oda a les restes i excrescències”.

Sant Joieria – Lara Fluxà